L’Estartit, agost 2019
Dins del marc del projecte de el seguiment d’hàbitats submergits ben il·luminats del Montgrí, on col·laboren els centres d’immersió de l’Estartit amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l’entitat de conservació «Bufalvent. Estudi de la Mediterrània», aquesta setmana, personal del centre d’immersió La Sirena de l’Estartit, han trobat una de les últimes nacres de les illes Medes – Costa del Montgrí.
Les nacres (Pinna nobilis) són uns mol·luscs bivalves endèmics del mar Mediterrani, que poden arribar a fer més d’un metre de llarg i viure més de 50 anys. Petxines enormes, mig clavades en vertical a la sorra, que solen viure amagades entre les fulles de la posidònia.
La seva troballa és un fet remarcable, ja que aquesta espècie protegida pràcticament ha desaparegut de les nostres costes degut a un malaltia causada per un protozou del tipus Haplosporidium, causant mortalitats properes al 100% al litoral mediterrani de la Península Ibèrica i les illes Balears.
El centre d’immersió La Sirena participa activament amb el seguiment d’hàbitats submergits ben il·luminats del Montgrí, portat a terme per professors de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’entitat de conservació «Bufalvent. Estudi de la Mediterrània»
F. Xavier Munill B., membre de Bufalvent i professor de la Unitat de Zoologia (Dept BABVE) de Universitat Autònoma de la Barcelona, es trobava dimarts realitzant tasques de seguiment de zones submergides ben il·luminades a la costa del Montgrí, dins del marc de col·laboració que tenen els centres d’immersió de l’Estartit amb la UAB, i el projecte BLUEDIVING.ORG quan va ser alertat pel personal del centre de busseig la Sirena, amb el qual havia sortit per fer un recompte d’invertebrats i un cens d’embarcacions que freqüenten la zona.
- «En Dani Rodriguez, patró i submarinista de la Sirena, ens ha alertat de la troballa. Al ser un gran coneixedor d’aquests fons, ens ha cridat de seguida l’atenció ja que coneix a la perfecció la biodiversitat de les illes Medes i la Costa del Montgrí, i les probabilitats de confondre-la amb altres espècies semblants era baixa. Això ha fet que ens desplacéssim a la zona per fer una inspecció preliminar de l'exemplar i de la zona on es trobava.
...[ ]...
El fet que el centre d’immersió de la Sirena, a més d’activitats de busseig, realitzi activitats de descoberta del parc per famílies, fa que organitzin viatges a zones poc fondes on normalment no es practica el busseig, i segurament és aquesta la raó per la qual aquesta nacra hagi passat desapercebuda pels biòlegs que estudien l’ecologia d’aquesta espècie i tècnics del parc.»
- «Una flor no fa estiu», diu Xavier Munill, - « el fet d’haver trobat una Nacra, no significa que aquesta espècie es recuperi ni molt menys! Però si més no, alimenta l’esperança que la catàstrofe que ha sofert, pugui revertir-se d’alguna manera. ...[ ]... especialment quan hi ha mortaldats superiors al 85% en la majoria del litoral mediterrani ibèric i del 100% en molts punts. Últimament s’han citat alguns pocs exemplars encara vius a les terres de l’Ebre, a les costes de València i Múrcia i ara la zona de les Illes Medes-Costa del Montgrí que podrien indicar que de forma natural hi haurà exemplars que podran sobreviure a aquesta malaltia devastadora.
...[ ]...
El fet d’haver trobat una nacra ens dóna ales per seguir estudiant des de la UAB els hàbitats més superficials, moltes vegades oblidats, com una zona d’especial interès. I el fet que membres dels centres de Busseig de l’Estartit hagin estat els que han localitzat aquest exemplar, reforça la idea del conveni de col·laboració entre els centres de busseig de l’Estartit, la UAB i Bufalvent per crear una sinergia positiva per estudiar i seguir aquests fons.»
Daniel Zamora, responsable del centre de busseig la Sirena, comenta el valor afegit que representa pels centres de busseig de l’Estartit que participen en aquests convenis de col·laboració, el fet de poder participar de forma directa en seguiments del bon estat de conservació del fons marí, especialment fent servir la ciència ciutadana, ja que des dels centres de busseig i els visitants aquàtics d’aquest indret es visualitza el dia a dia d’aquest entorn.
Xavier Munill conjuntament amb la Dra. Ana Morton i Ona Font, els tres biòlegs de l’equip que realitzen el seguiment d’invertebrats no artròpodes de la UAB, un cop reconegut l’exemplar, i veient que es troba en una zona ja protegida, valoraran prosseguir la inspecció de la zona per detectar altres exemplars que poguessin quedar encara vius, i potser ampliar la zona on es realitzen els seguiments.
La Dra. Ana Morton de la UAB, posa de relleu la importància d’aquest tipus d’estudis, on a més de personal investigador, hi participen estudiants de Biologia i Biologia Ambiental, -«el fet d’haver trobat una de les últimes nacres de les nostres costes, suposa un estímul per part dels estudiants que ens ajuden a fer els mostreigs, formant així noves promocions de biòlegs amb experiències reals i actuals sobre el terreny»
Un cop reconegut aquest exemplar, la reflexió que hem de fer-nos tots plegats és: Què està passant perquè siguem testimonis d’aquests canvis tants sobtats? Què ens indiquen tots aquests símptomes d'espècies que desapareixen, i d'espècies nouvingudes que apareixen de cop i volta? Què podem fer? El mar i els seus misteris...
Vegeu la notícia als mitjans:
Diari de Girona:
El Punt - Avui:
